Marge
de l'inèdit wunderwaffe - Metafísica del Terrorisme Metafísic, V. 1.7
Jaume Munar
Jaume Munar
- Tant si volem, com si no,
un mac sol no fa paret,
perquè ordre i sentit no són,
no poden ser, dimensions
autònomes, poc o gens
relligades d'aquesta
claror que tot ho emporca.
Si fins ara no has entès
per què mestres i llibres
et mostraren separades
sintàctica i semàntica,
és que en tu feu efecte
el mite oficial, vertader,
de què hom pot significar
separadament de la
burocràcia existencial
amb què l'Estat l'enjova.
Tu ho saps prou bé, aquests macs
no han esdevingut paret
per caiguda atzarosa,
és l'estructura forçada,
la postura obligada
amb què sotmetem el món
l'esclavatge que engendra
allò que els subvencionats
cappares anomenen
primacia de l'espècie,
en definitiva, un tot
de sistemes emergents.
- A ningú ja no sorprèn
la desembocadura
del teu cant pretensiós.
Si fessis quelcom útil
en lloc de justificar
la teva malsofridura,
per ventura veuries
que aquesta manera
d'esmorrellar les pedres,
d'encabir-les dins el buit,
és la mateixa amb què els teus
ancestres fabricaven
els primers dels bifaços:
clars, tallants, intransigents,
com un sol definitiu,
com un concepte afinat.
- Per què idò un mur, i no
un pont, escala o portal?
Esbocinar el món, ta'teix,
no el feu més digerible,
perquè, cal no oblidar-ho:
el sedentarisme mental
és el més escleròtic
de tots els suïcidis.
Aquesta por a la incerta
vastitud del silenci
t'empedreeix també a tu.
És en els silencis on
els parlants sobreviuen,
és per les encletxes que
les murades alenen.
Mira-les, oferint-se
com vagines eferents,
irredemptes i descloses,
elles són la vel·leïtat,
només elles l’entropia
que la partió farà caure.
Deixau crèixer els romeguers!
que les llebres els marges
esbaldreguin i el ramat
els assalti delejant
tendres pastures noves!
Un mot sol no fa presó.
Un mot sol no fa presó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada