DRAFT ART

   DRAFT ART

    2012-2013 

        Poemes: Àngel Terron / Dibuixos: Albert Pinya

        

DRAFT ART, edició d'artista o bibliòfil. Àngel Terron (poemes) Albert Pinya (litografies originals). Edició de 50 exemplars, Edicions Taller 6a / Institut d' Estudis Baleàrics Palma (2015). 

Així es va fer 'Draft Art', mira el video de na Caterina Mas.

PRESENTACIÓ

Per Jaume Munar, 30 de abril de 2015 

Hi ha un fotògraf a Mallorca que cada cop que ha de retratar un poeta a qui dediquen un reportatge té l'amabilitat de fustigar-lo amb el següent discurs: "-Com així t'entrevisten? -Som poeta -Ah… vaja… els poetes, d'entre tots els artistes, sou el més miserables, el que estau menys considerats. Bé… el món de l'art, en general, no està gaire reconegut… però és que als poetes… no vos fa cas ningú! Els pintors estan malament, és ver, però vosaltres el poetes… estau fatal". Com es d’imaginar, després d'aquest discurs, la cara de pomes agres del fotografiat està garantida i no hauríem de descartar que la manca de lectors de poesia estigui motivada per la por que desperten entre els nins les males cares de tots els poetes retratats per aquest senyor.

En qualsevol cas, la conclusió que es pot extreure d'aquesta història és doble. La primera és que poetes i pintors són el lumpen del món artístic. La segona és que els poetes, al capdavall, són els canets abandonats del món de l'art. Per això, quan se’ls fa cas, ho agraeixen per sempre més. Per tant, no s’ho pensin, posin un poeta en les seves vides, no se’n penediran!

Avui és pels poetes un dia especial, perquè una vegada més el Taller 6a reconeix la feina d’un poeta dedicant-li un llibre d’artista, i és també un dia especial perquè novament Albert Pinya col·labora amb un poeta per a realitzar un dels seus projectes. Abans ja ho ha fet amb Emili Sánchez-Rubio, Jaume C. Pons Alorda, Pau Vadell o Lucia Pietrelli i avui, finalment, m'han fet l'honor d'encomanar-me la presentació d'aquest gran llibre que és 'Draft Art'. És per tot això que avui, com a poeta, vull donar les gràcies a Edicions 6a, a Albert Pinya i a tots els que són aquí per haver-nos fet cas.

El primer record que tenc d'Àngel Terron és el d'un senyor amb ulleres i capell negre. Un senyor que feia preguntes i que, sobretot, em parlava d'escriptors, de poetes i pintors que jo no havia sentit mai -Amb el mèrit afegit que mai no en repetia cap. En un primer moment aquell home em va semblar un pedant, però passat un temps, entre nom i nom d'artistes desconeguts, vaig entrellucar la vertadera cara d'una persona de qui avui em consider un bon amic. Des d'aleshores m'agrada definir Àngel Terron com un pedant entranyable, el més entranyable que hagi conegut. Avui tenc l'oportunitat de dir això per primera vegada en públic perquè, de la mateixa manera que es diu que 'Gran Torino' és la redempció de Cleant Eastwood com a actor, jo vull dir aquí que 'Draft Art' és la redempció d'Àngel Terrón com a pedant entranyable. No de bades ell ha inclòs en aquest llibre un breu poema titulat 'Petroni contra Ortega’ que diu: "la pedanteria és la cortesia dels pobres".

Emperò, jo hi vull afegir: “Dels pobres i també dels humils”, perquè Àngel Terrón, molt més enllà del seu gust de citar autors desconeguts per la majoria de gent, és una persona d'una immensa humilitat intel·lectual: només les persones humils pensen que tenen coses a aprendre dels que són més joves que ells. Des que l'home és home, tota generació ha considerat que la civilització s'extingiria amb els seus fills o, a tot estirar, amb els seus néts. Si poguéssim llegir la ment dels primers homínids que veieren com els joves més agosarats baixaven dels arbres per trescar la sabana i conquerir els continents, és ben segur que veuríem que també ells pensaren que allò seria la seva perdició, i mirau fins on hem arribat!

És per tot això que interessar-se pel que fa la gent jove, la mera actitud d'acostar-s'hi amb intenció d'aprendre, és un gest d'humilitat intel·lectual. Cap altre poeta a Mallorca -a excepció de Bartomeu Fiol- s'ha interessat tant pel que fan les generacions més joves com ho ha fet Àngel Terrón, i cap ha fet una amistat tan intensa amb tants artistes que, per edat, perfectament podrien esser els seus fills. És necessari que avui quedi dit de manera a bastament clara perquè ningú no confongui n'Àngel amb cap altre activista poètic que es pengi aquestes medalles: Àngel Terrón mai no ha pretès fer dels poetes joves la seva claca. De primer hi ha hagut un interès sincer pel que ells han escrit i després ha nascut l'amistat.

L'amistat entre n'Àngel Terron i n'Albert Pinya va venir a través d'un altre poeta molt amic de tots dos, n'Emili Sánchez-Rubio, encara que ja des d'abans n'Àngel coneixia l'obra i les intervencions urbanes de n'Albert. En aquest sentit cal remarcar que n'Àngel és una persona que visita constantment les galeries de Palma i s'interessa per tot el que s'hi mou. Aquesta sensibilitat per les arts plàstiques li ve d’enrere i tampoc no és d'estranyar que avui s'interessi per l'obra dels pintors joves, com explicàvem que fa també amb els poetes. Tant és així que quan des del Taller 6a li proposaren fer un llibre d'artista conjuntament amb algun pintor, ell va dir sense dubtar-ho que volia fer-lo juntament amb Albert Pinya.

Per algú que no coneix tot el que he dit fins ara, si veiés per separat la poesia d'Àngel Terrón i les pintures d'Albert Pinya, segurament pensaria que són dos artistes que no poden collar. Àngel és un bon coneixedor de la mètrica clàssica i tots els seus poemes tenen la dosi justa de classicisme per assegurar-ne la immortalitat i la pervivència més enllà de les successives avantguardes. Albert Pinya en canvi, beu de l'art urbà més provocador i pocavergonya, del manga i de les referències més ultracontemporànies combinades amb els tòpics més atàvics. És en definitiva un al·lot trapasser que es sent còmode dins la provocació. Sorprenentment, emperò, la combinació d'ambdós artistes ha donat lloc a una obra d'una gran harmonia en què cap de les dues veus ha quedat desvirtuada. Intentaré explicar perquè.

DRAFT ART: LLIBRE D'INTERSECCIÓ
El projecte que avui presentam és el resultat d'una intersecció. Intersecció entre l'evolució del llenguatge pictòric d'Albert Pinya i l'evolució de l'estil poètic d'Àngel Terrón. En els últims anys, la poesia d'Àngel Terrón ha fet un salt sorprenent cap a l'austeritat. En el passat, n’Àngel havia demostrat un domini prodigiós del llenguatge, la seva capacitat de fer rimes impossibles, poemes amb una mètrica impecable i autèntiques peces d'orfebreria poètica prenyades de sentit. Després d'haver escrit el llibre 'Sons nets' -que és la culminació i la demostració final d'aquestes capacitats- decideix fer un triple salt mortal i encarar el repte de despullar la seva poesia de la mètrica, de la rima, de qualsevol ornament innecessari i filigrana sintàctica i que la nuesa resultant sigui així tot altament poètica. El resultat d'aquest repte és 'A mon seul desir', 'Els noms del cervell', 'Draft Art' i en un futur, esperem que no gaire llunyà, 'Obriülls'. Precisament el primer poema d'Els noms del cervell' defineix un vers com un paraigües plegat i la prosa com un paraigües obert. És a dir, un vers és la condensació de tota la complexitat d'un paraigües en un espai mínim i el que ha aconseguit fer Àngel Terrón és intensificar el nivell de complexitat, la potència poètica, prescindint alhora de tot allò accessori, com un enginyer que calcula l'ala d'un avió i aconsegueix fer un objecte on cada gram d'alumini és l'exactament necessari, però que al mateix temps és un objecte funcional i bell alhora.

Albert Pinya en canvi, ha emprès el camí invers al de n'Àngel. La seva pintura és elemental com la d'un infant o la dels homes de les cavernes. La màgia de l'obra d'Albert Pinya és aconseguir fer obres d'art renunciant a la perspectiva, fent dibuixos de línies precises i formes simples, emprant gairebé sempre colors plans. Així com dèiem que la poesia actual d'Àngel Terrón és una poesia elemental i austera, però altament poètica, el mateix es pot dir de la pintura d'Albert Pinya, que aconsegueix fer de la senzillesa, de l'elementalitat, una poderosa arma d'expressió artística. Curiosament, però, Albert Pinya ha donat darrerament mostres de voler evolucionar cap a formes més complexes amb l'experimentació de noves tècniques. Els que el seguiu, sabreu que ha experimentat amb l'aquarel·la i se n'han pogut veure algunes mostres fa un parell de setmanes a l'exposició que feu a Berlín juntament amb na Maria Solivellas, i també ha donat volum i noves textures a algun quadre com és el cas de 'Gallines i faraona' o ‘I just believe in me’. És per això que el projecte 'Draft Art' és, des del meu punt de vista, el punt d'intersecció entre dos artistes que avancen en direccions oposades i que justament en aquest punt dels seus camins és on s’han pogut compenetrar de manera més profunda i fructífera.

DRAFT ART: LLIBRE LÍQUID
Actualment ningú pot estar del tot segur d'estar viu si no és capaç de parlar sobre què és un hipster i què és la modernitat líquida. El concepte de modernitat líquida ha estat ideat per Zygmunt Bauman i es refereix a la volatilitat i a la precarietat que ha envaït tots els àmbits de l'existència humana des del darrer quart del segle XX. La postmodernitat constitueix un magma inestable i altament versàtil en el qual, per una banda, res és definitiu i, per l'altra, tot és possible. Avui una mateixa persona és capaç de viure múltiples existències al llarg de la seva vida, tothom desitja canviar de mobles cada certs anys, canviar de roba cada temporada, canviar de mòbil cada cop que surt un nou model, etc. Així, és la identitat mateixa dels individus, la pròpia existència, la que està programada pel canvi. És l'obsolescència programada del jo.

'Draft Art', en aquest sentit, és un llibre fill del seu temps. 'Draft' en anglès, significa esborrany. Un esborrany és quelcom que no té mai la qualitat de ser definitiu, és una provatura, quelcom provisional i permanentment obert a acabar essent d'una manera distinta a com és. És en aquest sentit que 'Draft Art' és un llibre líquid. De fet, no respon a un projecte concret que cerqui transmetre una idea tancada, sinó que és una foto fixa d'un instant de confluència entre aquests dos artistes, fins el punt, que si avui es repetís el projecte és ben segur que el resultat seria totalment distint a com el contemplam en aquests instants. Pens que el nom d’aquest projecte, ‘Draft Art’, s'ha d'interpretar en aquest sentit: una orgia d’esborranys, una obra d’art no definitiva, no tancada.

Les litografies que Albert Pinya ha dibuixat per a aquest projecte entronquen amb els seus orígens d'artista urbà. Segurament molts dels que sou aquí recordeu la porta que va pintar i modificar en repetides ocasions al carrer San Feliu de Palma. Si mirau aquest llibre, moltes planes vos recordaran aquella època. Les intervencions urbanes d'Albert Pinya no eren definitives perquè estaven sotmeses a una revisió constant o a la intervenció d'altres persones sobre elles. Algunes de les litografies de ‘Draft Art’ semblen dibuixos inacabats, quadres tot just començats, d'altres ocupen només un petit espai de la plana i el paper blanc constitueix una incitació a imaginar els altres elements que s'hi podrien incloure, i és que fins a tal punt suggereix noves imatges aquest llibre, que un podria imaginar que en obrir-lo hi trobarà dibuixos totalment distints al que hi ha.

Els poemes que Àngel Terrón ha inclòs són per la seva part, majoritàriament molt breus. Alguns, per la seva extensió i la seva potència, són dignes de ser grafittats per les parets de Palma o de qualsevol altra ciutat. Vegeu si no 'Dita formenterenca' o 'Goebbels'. Si dèiem que les litografies de n'Albert són la plasmació en paper del seu art urbà, aquests poemes són la concreció material de la poesia oral, de butxaca, amb què n'Àngel obsequia a qui el vol escoltar. 'Arte povera', 'Dita formenterenca', 'Retalls' o 'Petroni contra Ortega' són poemes que n'Àngel en un moment o altre ens ha recitat als seus amics en les situacions més diverses. Veure'ls avui immortalitzats en aquest llibre augmenta la sensació d'estar veient l'instant congelat de la potència creativa d'aquests dos artistes.

'Draft Art' és un llibre orgànic, que s'ha anat creant a mesura que apareixien nous reptes, sense cap idea preconcebuda, sense cap fonament sòlid que en determinés l'estructura. És el cas, per exemple, del poema 'Arte Povera' acompanyat d'una no-litografia, d'una marca buida de la pedra litogràfica sobre el paper. En aquesta plana en blanc és duu al límit la capacitat de suggestió d'aquest llibre, és la volta completa al procés creatiu que va de la plana en blanc a l'esborrany i de l'esborrany a la nova plana en blanc. Ens trobem doncs davant la solidificació del magma creatiu d'Àngel Terrón i d'Albert Pinya, que fluïa abans i ha seguit fluint després.

DRAFT ART: LLIBRE REVOLUCIONARI
El llibre 'Draft Art' ha estat editat en motiu de la commemoració del 33è aniversari d'Edicions 6a. Edicions 6a és un projecte privat que va néixer amb l'objectiu de donar testimoni d’unes tècniques d'impressió i d'estampació que amb el desenvolupament tecnològic i l'entrada definitiva en l'era digital van quedar obsoletes. Un projecte privat que s'ha mantingut durant 33 anys gràcies a les aportacions dels seus socis fundadors, dels seus subscriptors i sense rebre subvencions públiques, és sense cap dubte, un vertader miracle. Per això l’edició d’un llibre que combina l'estampació litogràfica, la impressió per mitjà de tipografies mòbils i l'enquadernació manual és la millor manera de celebrar aquest aniversari.

Avui tot té el deure de ser productiu: les universitats, les escoles, els metges, els periodistes, les mares, els infants, els jubilats… i també el món de l'edició de llibres. Si la nova religió mundial és l'eficiència, el nou infern és la improductivitat i els seus dimonis són na Bel Font i en Xisco Campins. Perquè 'Draft Art' és un projecte infernal que ha requerit tal inversió de temps de feina i de materials que és, des d'un punt de vista merament econòmic, un projecte totalment ineficient i inviable. La tecnologia actual hauria permès reproduir totes les litografies d'aquest llibre amb un nivell de detall que les faria a simple vista idèntiques a les originals, imprimir els poemes amb una tipografia d'una nitidesa excelsa i produir un llibre complet en menys de cinc minuts. En canvi, Edicions 6a ha dedicat hores a fer el mateix llibre passant una pedra litográfica per a cada un dels colors que té cada dibuix, col·locant una a una cada lletra dels poemes, relligant a mà i enquadernant cada exemplar en una mostra d'improductivitat que faria perdre els nervis a qualsevol economista. És en aquest sentit que 'Draft Art' és un llibre revolucionari, un llibre antisistema.

Ara tocaria fer un discurs romàntic sobre la qualitat de les impressions 'analògiques' enfront de les digitals, sobre la perdurabilitat del paper i les tintes que s'han emprat enfront de qualsevol llibre imprès amb les tecnologies actuals, però personalment m'agrada definir-me com un futurista optimista i, per tant, no faré aquest discurs. Pens que la màgia d'aquest nou projecte d'Edicions 6a està precisament en donar testimoni i fer prendre consciència del moment històric que vivim. Des de fa 20 anys estam immersos en una revolució només comparable al descobriment del foc o a la invenció de la impremta, un canvi molt més radical que el que va suposar la Revolució Francesa o la Revolució Industrial. D'aquest moment històric que hem tengut el privilegi de viure, només en poden tenir consciència quasi plena les persones que com tots nosaltres, hem viscut el final del món analògic i el naixement del món digital. És per això que la gran contribució que pens que ha fet Edicions 6a és la de donar testimoni físic i perdurable d'aquest canvi.

Si feim la comparació entre els sistemes de reproducció i estampació que s'han emprat en aquest llibre i els que ens posa a l'abast la tecnologia digital, la diferència fonamental que trobarem rau en el nivell de fidelitat de les reproduccions. La tecnologia digital permet reproduir il·limitadament una imatge o un text amb un nivell de variació gairebé nul, en canvi, l'estampació litogràfica i la impressió per mitjà de tipografies mòbils és distinta cada cop, està plena d'imperfeccions. El mot 'perfecció' ve del llatí 'perficere' que significa acomplir, fer del tot. En aquest sentit una cosa imperfecta és una cosa no acabada del tot, no definitiva, i un projecte com 'Draft Art' necessàriament havia de ser imperfecte com imperfectes són els esborranys. Perquè mentre quelcom no està acabat, segueix essent possible i és just en la possibilitat on hi pot tenir lloc l'esperança i el futur.

---

CRISTALLS LÍQUIDS

El silenci es mou com els membres del cos d’un ésser humà.

El tacte respon al gest sense emetre soroll.

L’alè és l’única llengua que empra la sintaxi dels sons labials.

La llum maltracta amb ficcions la realitat,

Com la boira que s’aixeca difusa per la mà del sol...

---

VARIACIÓ SOBRE UN TEMA DE LORD ACTON

Power tends to corrupt, and absolute power corrupts absolutely.

El poder avorreix, i el poder absolut ens repugna totalment.

---

RETALLS

Una cosa és podar i l’altra fer destrossa.

---

ENYOR

Hi ha un enyor antic, com si desmembressin els records, com un dia sec que voldria sentir el renou de la pluja. Ens trepana el cervell, aquest gisca, es rebolca, però sense que la realitat viva comparegui. Tot són bellumes, imaginacions sense fatalisme d’un dolor salvatge. És com una ferida que esdevé escara i mai no es clou, com si l’ànim fos diabètic i la sang no circulés per les cames del cos peripatètic. És un desfici que creix cada dia, que fa més dificultós respirar...

Maig 2012

---

ARTE POVERA

L’autèntic arte povera és la poesia.

Maig 2012

---

SENSE RAÓ

La mentida és la dolçor del sentiment. La veritat és el braó del pensament.

---

PETRONI CONTRA ORTEGA

A Xavi José

La pedanteria és la cortesia dels pobres.

Nadal 2012

---

SÍNTESI

Una pila de cent maons són cent totxos. 

Un arc fet amb cent maons és tan sols un arc.

Febrer 2013

---

DITA FORMENTERENCA

Pot ésser vera, i no haver passat mai.

---

DE FELTRE

Per pentinar un capell cal fer-ho en el sentit invers de les agulles del rellotge.

Per escriure un poema cal viure en la direcció de les manetes del temps, recollir el pèl i els cabells que l’edat abandona, i prémer-ho tot amb els dits del pensament i la força de la tristesa.

Març 2013

---

AUTODESTRUCCIÓ

Hi ha un silenci que es mor entre els llavis. Dora Maar es fa petits talls als dits amb el ganivet de l’amor sobre la fredor quirúrgica del marbre de les taules a un cafè de París. La joventut es beu la vida perfumant amb alcohol els pensaments del tedi. Un personatge camina pels carrers mullats sense rumb ni esma cercant el desconegut o els bàrbars, que no el salvaran ni de la solitud ni de les cogitacions...

Març 2013

---

RAW MATERIAL

Un somriure com una elegia...

Març 2013

---

GOEBBELS

El poder dictatorial pot controlar la realitat, però no la ficció.

Març 2013