2 poemes de Jaume C. Pons Alorda, del llibre inèdit "Cala foc als ossos"
Invocar
La
vida ho dominarà tot.
Litúrgia
a la muntanya
de
plàncton trastornat.
A
partir d'ara
junts
serem l'estiu perpetu
i
aprendrem
a
multiplicar
l'infinit
per l'infinit.
El
Bard
Els
ulls deixen de veure el
verí
de cada imatge i ja només
entenen
el dialecte
d'una
glopada de mel a la font.
Es
precipita en torrentades
una
dolça llet materna.
Uns
dits aprenen la mecanografia única de la tendresa.
I
en tots i cadascun dels jardins
descobreixo
com un infant
que
davall dels dits hi tinc
les
mans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada