El bon poema és l'única vanitat tolerable d'un poeta.
Quin
interès té el poema quan és posat al servei exclusiu de l'espectacle
canonitzant del seu executor?
Cap, més enllà del foc d'encenalls, de
l'efecte cinematogràfic.
La
poesia sols és tal si situa els límits.
Límits dellà els quals tot
llenguatge està vetat.
Límits fils de pua, agrests, fendidors, que
impel·leixen a ser vulnerats, contra els quals hom sent el desig pregó
de fregar-s'hi fins a fer-hi la pell, la llana compixada de l'ovella
esgarriada.
Fil de pua per no transitar impunes, per no romandre indemnes.
