ENTREVISTA A JOSEP LLUÍS ROIG (i Juli Alandes)
per Emili Sànchez-Rubio
Seiem a la plaça de Sta. Eulàlia, ben
aprop de l'Ajuntament de Palma, i no massa enfora
de la llibreria Quart Creixent on ens
hem vist per primer cop, i hem de tornar en una hora per
iniciar la presentació dels llibres
Trencatenebres de Juli Alandes i Mort i resurrecció de G.T. de
Josep Lluís Roig. Són dues novetats
editorials que ens vénen del País Valencià i em disposo a fer
una petita entrevista a Roig, quan
resolem que també podríem parlar entre tots, fer una entrevista
coral, una mena de col∙loqui dirigit
i a veure que tal.
Emili (E): És un procés independent
el que fas servir per a bastir una novel∙la i un poemari?
Josep Lluís Roig (JLR): No és el
mateix, una novel∙la és més agraïda, molt més, la novel∙la
t'espera, és una amant que t'està
esperant, allà a l'ordinador...
Juli Alandes (JA): No, la novel∙la és
una mala puta, està allí amenaçant-te. (Jaume C. Pons Alorda (JCPA) riu...)
JLR: Com es nota que no ets poeta, per
a mi la novel∙la és tan agraïda...
JA: Sí home, si a sobre t'obliga a
acabarla JCPA segueix rient com un boig....
E: Pot ser, des dels antípodes estau
dient el mateix: que la novel∙la és un treball, i la poesia té
més de cop d'inspiració...
JLR: a veure, la poesia és la
inspiració més treball. Jo ara fa dos anys que no escric cap vers,
i en
canvi en la novel∙la que tu arribes i
que et pugues posar és fantàstic. Entenc que Juli digui que
t'està obligant, però per a mi és
fantàstic.
E: Creus, que ets més poeta o més
novel∙lista?
JLR: Jo em considere poeta, poeta,
poeta... i he arribat al teatre i la narrativa per pura curiositat
intel∙lectual. Era un repte en teatre
tenir el temps i l'espai delimitat, i després vaig escriure uns
quants contes, i el tema de la novel∙la
va ser veure si era capaç d'escriure'n una, ja que cal
E: Quin creus que és l'estat de la
narrativa catalana respecte a les altres literatures
europees? I les lletres valencianes
dins la catalana?
JLR: Ai! (fa un sospir); és una
pregunta interessant perquè el que jo trobe ara és que s'ha
diversificat, i que em perdonen els
catalans, però des que ha entrat dins el món de la narrativa de
manera decidida, els valencians i els
mallorquins això ha millorat molt. Vull dir que ara hi ha
molta més diversitat, i fins i tot hi
ha autors catalans que han canviat la seva manera d'escriure, que
han abandonat el cànon oficial que és
el d'una novel∙la molt semblant a la del segle XIX, i en canvi
ara tens Juli, Jaume Pons, Lucia
Pietrelli, i altres que escriuen coses molt bones i molt diverses.
I la narrativa valenciana li va costar
arrancar, però considere que ara té molt camí per recórrer.
Com a mínim té molta videta, i això
era impensable fa uns anys.
JA: Ell (referint-se a Josep Lluís
Roig) no t'ha contestat a la primera pregunta. Jo considere que
depèn amb quina literatura ens
comparem. Si ho fem amb la castellana, que està molt malament,
estem igual o millor. Si ens comparem
amb la basca... bé en poesia no ho podem valorar si hom no
sap basc... que s'afegeix a la censura
ideològica, ja que només traduïxen els autors bascos que
complixen certs pressupòsits
ideològics... i els altres s'han de seguir per camins molt estranys,
com
a través de la música. Jo em vaig
tirar a aprendre Basc, però putos pronoms febles en basc, que té
unes combinacions brutals... Per tant,
a nivell internacional crec que no ens podem comparar a la
literatura anglosaxona o a la francesa,
ni a la italiana...
JLR: Bé, els valencians som els
sicilians d'aquí...
E: Em pensava que això ho érem els
mallorquins...
JLR: Ho podem compartir...
JA: Noooo, els valencians som més
sicilians que no els mallorquins....
JLR: Bé, el tema de la corrupció ho
compartim...
E: Hi ha algun tret de la novel∙la
contemporània que la fa diferent de la de segles passats?
JLR: Només pel fet de no tenir un
narrador convencional i escriure una història del principi fins al
final, aquest és un criteri, un canvi
bàsic. Aquesta casta de novel∙les són una clara mostra
d'ambició del narrador. Gràcies a
Déu, hi ha que proven de sortirse d'aquest esquema. I hi ha
acció
i reacció. A les propostes de
mallorquins i valencians, ara hi ha catalans que s'estan afegint. Pot
ser, hi ha novel∙les que s'han
publicat al Principat, que si no fora pel que et comente, molt
possiblement no hagueren vist mai la
llum.
E: També has escrit teatre, i s'han
estrenat algunes de les obres que has escrit. T'has implicat
alguna vegada en el seu muntatge?
JLR: No, malgrat m'han convidat a anar
a veure els assajos. A mi em fascina la part literària del
teatre, que està bé que és
represente, però que ja té pes per a ser llegit. De totes maneres
jo, fins i
tot he vist obres meves, on la idea del
director superava la meva, com en el cas del director Javier
Monzó, que és d'Alacant, però ha
representat a Barcelona i altres grans ciutats. Ell va alentir l'obra
segons el que havia pensat, i va ser
fantàstic.
E: Has rebut molts guardons,
especialment de poesia, pel que suposo que també has estat
jurat en algunes ocasions. Et volia
demanar: no creus que els premis a territori valencià, amb
molta freqüència els guanyen poetes
valencians? I si creus que és així, creus que és un fet que
JLR: A veure, cada premi té les seues
dinàmiques. Ara els dos últims guanyadors del Senyoriu
d'Ausiàs March de Beniarjó han estat
Antoni Xumet i Pau Vadell (dos mallorquins). I érem el
mateix jurat. Si un jurat és divers,
hi ha discussió, i és enriquidor.
JA: Caldria també fer un estudi
estadístic de quan poetes locals es presenten a premis de la seua
zona, per a extreure conclusions més
profitoses. Jo vaig tenir la sort, que sense saberho em vaig
presentar als Premis Octubre, i que com
l'any anterior havia quedat desert, i la dotació
s'acumulava, doncs vaig tenir premi
doble.
JLR: Jo també vaig guanyar un premi
amb dotació doble. (JCPA riu, i segueix rient, s'ho passa
E: A Mallorca, els escriptors, inclosos
els poetes, gairebé mai ens sortim d'un català molt
estàndard a l'hora d'escriure. Els
valencians, tot sovint, feis servir fórmules locals. És per a
tu, un tret positiu o negatiu?
JLR: Sempre he reivindicat els
geosinònims, crec que és enriquir l'idioma. Si hom vol saber com
parlava Ausiàs March o Joanot
Martorell, el més proper que té és com parla la gent de la Safor,
a 8
km. De Gandia. En narrativa ni m'ho he
plantejat, però en poesia, acostar l'idioma parlat a l'escrit
és una cosa a reivindicar.
JA: Jo diria moltes coses. Des d'un
punt de vista estrictament literari, l'argentí, com ara Ernesto
Sábato, han fet servir un idioma que
era el que parlaven. En tot cas, d'això no n'hem de fer un
problema: jo puc escriure com un
valencià o no. En cada cas puc triar quina és l'opció que em
convé més. Hi ha estudis sobre com fa
servir la llengua Joan Fuster, i és molt interessant. Un altre
cas curiós és el de Josep Palacios,
que a les seues darreres obres fa servir un estàndard que abans
JCPA: Sí, Palacios ha canviat
totalment les formes verbals...
Durant el camí de tornada cap a la
llibreria seguim parlant, i encara feim una breu aturada per prendre una instantània al
portal de Sta. Eulàlia on la revelació de Llull feu que tot comencés, però l'hora se'ns
llança al damunt i el públic ja ens espera. Quin matí tan agradable. Quins
escriptors més simpàtics ens han visitat avui.
Palma de Mallorca
17. X. 2015
